Educació: Una prioritat nacional

articles ANC, Estat del Benestar

Catalunya té totes les condicions per ser un espai de coneixement i de talent de referència al sud d’Europa excepte la sobirania que li cal

Imma Tubella, doctora en Ciències Socials i Catedràtica de Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya

Catalunya és un país que no té grans recursos naturals en el sentit clàssic del concepte. El seu gran recurs natural són les persones, les persones amb una educació de qualitat adaptada al món del segle XXI. Avui, les nacions fortes i d’avantguarda es construeixen amb ciutadans ben preparats, creatius i emprenedors en qualsevol àrea en la que treballin, sigui en el sector de la salut, industrial, acadèmic o de serveis, per citar alguns exemples, i això només Seguir llegint “Educació: Una prioritat nacional”

Cooperatives i mútues, benestar per al segle XXI

articles ANC, Estat del Benestar

Com els catalans vam construir un Estat del Benestar al marge de l’Estat espanyol

Agustí Alcoberro, professor d’Història a la Universitat de Barcelona, exdirector del Museu d’Història de Catalunya
Al llarg del, temps, la dependència d’un estat que no és el nostre, i que sempre ens ha estat hostil, ens ha obligat a espavilar-nos com a país. La societat civil catalana ha hagut de generar institucions i projectes que probablement haurien correspost a un estat propi. Això és particularment evident en l’àmbit dels serveis socials i del benestar. Sense els recursos d’un estat, el país ha hagut de construir xarxes de solidaritat pròpies d’una societat moderna i disposada a encarar els reptes del futur. Però aquest model popular i català va patir la greu garrotada de 1939. Seguir llegint “Cooperatives i mútues, benestar per al segle XXI”

República i salut per a tothom

articles ANC, Estat del Benestar

La independència és la millor garantia per legislar segons les nostres necessitats, sense ser impugnats constantment

Pere Joan Cardona, metge

Catalunya ha aconseguit reduir a només 40 minuts el temps que triga un pacient amb ictus des del moment que arriba a l’hospital fins que se li aplica el tractament d’urgència. Això ha fet que l’Organització Mundial de la Salut vulgui exportar el model català a tota la Unió Europea. Catalunya també és el primer sistema sanitari europeu que pot detectar la Immunodeficiència Combinada Greu als nounats, una terrible malaltia genètica també coneguda com a “nens bombolla”. Són dos exemples de com quan les administracions catalanes tenen llibertat suficient poden posar en pràctica models de referència al món. Seguir llegint “República i salut per a tothom”

Abans pobra que catalana

articles ANC, Infraestructures

Només un Estat català construirà el corredor ferroviari mediterrani

Ramon Tremosa i Balcells, diputat al Parlament Europeu

El 8 de març de 2016 el Parlament Europeu (PE) va aprovar un reglament de ports que imposa l’autonomia portuària a Espanya, fent costat així una reivindicació històrica dels ports catalans. Aquest reglament, norma europea d’obligat compliment i de literal transposició a la legislació de cada país de la Unió Europea (UE), va ser aprovat per 451 vots a favor, 243 en contra i 18 abstencions, tot i el vot negatiu de PP, PSOE i Cs i els esforços de la diplomàcia espanyola per evitar l’aprovació d’aquest nou reglament. Seguir llegint “Abans pobra que catalana”

Mobilitat criminal

articles ANC, Infraestructures

A Catalunya es produeixen el 18% dels accidents de les carreteres de l’Estat, tot i tenir-hi només un 6% de la xarxa viària, en una proporció que quasi en triplica la sinistralitat

Per Manel Larrosa, arquitecte

El desordre de la concentració d’autopistes de peatge en algunes zones de l’Estat i la gratuïtat de les autovies de la resta suposa, un greuge econòmic. El greuge, però, no acaba aquí perquè s’amplia amb el desordre de massa vehicles per les vies laterals alternatives als peatges, ja que més flux de trànsit implica més accidents.

Les queixes en aquest sentit dels usuaris de la N-2 a Girona o de la N-340 a Tarragona són prou conegudes. Si hi hagués un sistema de tarifació homogènia, com l’Eurovinyeta, cosa que les Directives europees plantegen i que Espanya no ha acceptat, el resultat seria un trànsit ordenat i menys accidents. Seguir llegint “Mobilitat criminal”

Diàleg a tot tren

articles ANC, Infraestructures

Madrid ha gaudit durant la democràcia d’inversions ferroviàries enormement més altes que Barcelona. Durant molts anys de 4 a 8 vegades més (amb un màxim de 13 cops el 1990)

Per Manel Larrosa, arquitecte

Resulta que l’“operació Catalunya” del govern espanyol ara es proposa millorar la seva imatge fent alguna inversió en Rodalies. Hem de fer notar, però, que les Rodalies de Madrid s’han construït durant la democràcia, amb més de 65 quilòmetres de noves vies i un munt d’estacions, fent una metròpoli de cinc milions d’habitants. A Barcelona, en canvi, només es van construir, fa trenta anys, els 17 quilòmetres de la línia Mollet-Papiol, concebuda per a mercaderies. Seguir llegint “Diàleg a tot tren”

Infraestructures i Mobilitat eficients

articles ANC, Infraestructures

ET FOT ARRIBAR TARD A LA FEINA?

Quant temps invertim en anar amunt i avall? Al llarg del dia, quant temps passem en un mitjà de transport? La majoria de les persones utilitzem el cotxe, el tren, el metro o l’autobús a diari. És equiparable el temps que nosaltres hi dediquem en l’ús, al temps que les administracions dediquen en invertir per a millorar o mantenir la nostra mobilitat?

Es possible que aquesta pregunta no sigui fàcil de respondre de forma immediata. Sí podem, però, tenir la percepció que sigui quin sigui el temps que l’administració inverteix, aquest no és suficient. Dia darrera dia les notícies van plenes del mal funcionament o de la poca inversió que es fa en l’àrea de la mobilitat ciutadana. Seguir llegint “Infraestructures i Mobilitat eficients”