Share on FacebookTweet about this on Twitter

Que ningú es pensi que un cop aconseguida la República Catalana tot seran flors i violes i que la riquesa ens caurà del cel i viurem la mar de bé sense fer res. Qui vengui això està fent un flac favor al País. Perquè en un món competitiu, interconnectat, globalitzat, dominat per les grans multinacionals i amb l’expansió exportadora de grans països on regna el treball en condicions de semiesclavitud és difícil competir-hi. Però ho aconseguirem, amb transformació del teixit productiu orientat a la innovació, les noves tecnologies, l’esperit emprenedor que sempre ens ha caracteritzat, una política de repartiment de la riquesa i, sobretot, l’assenyada política d’inversions públiques que haurem d’exigir als nostres dirigents.

Perquè fer-ho pitjor que els de l’estat del qual encara formem part és difícil. Només cal citar algunes de les barrabassades que s’han fet. Com les ingents despeses de l’època Zapatero, l’anomenat “Plan Z”, al qual es calcula que s’hi van dedicar 12.000 milions d’euros, emprats a arreglar voreres, fer rotondes i altres obres públiques de dubtosa rendibilitat futura, endeutant el país simplement per disminuir les estadístiques d’aturats i fer veure que no hi havia crisi.

I coses pitjors es segueixen fent. Per citar només alguns exemples:

El negoci de la plataforma Càstor representarà al llarg de 30 anys uns costos de 4700 milions d’euros, suficients per cobrir 20.000 rendes garantides de 650 euros al mes durant els 30 anys.

La construcció del túnel de Pajares per disminuir una hora el viatge en tren entre Madrid i Astúries es calcula que costarà uns 3.100 milions d’euros, aplicables a cobrir, durant 10 anys, 86.000 ajuts a persones dependents, per un import de 300 euros mensuals.

El rescat de les autopistes radials es calcula que representaran una quantitat similar. Es podrien concedir 100.000 beques d’estudis universitaris o de formació professional per un import de 3200 euros durant 10 anys.

És bo concretar l’ús que podriem donar a aquestes despeses, perquè parlar de milers de milions no ens diu res. I així podem tenir una idea de la magnitud de la tragèdia que ens fan viure.

I molts més casos. Per no parlar de la ingent quantitat gastada en rescatar bancs…

I el més greu de tot: aquestes inversions ruïnoses per al país són el negoci d’uns quants: les empreses beneficiades i els polítics i partits que s’emporten la tallada.

Enllaçant amb el principi, que ningú es pensi que amb la independència la societat civil catalana haurà acabat la feina. Si volem fer un País millor caldrà estar amatents, participar i controlar les institucions, prioritzar les polítiques socials, ser implacables amb la corrupció i exigir transparència. Perquè tota l’activitat frenètica que hem fet, les mobilitzacions, les recollides de signatures, les xerrades, els articles, els cartells, les reunions, el repartiment de samarretes i tantes altres coses no es justifiquen per acabar fent una versió reduïda de l’actual Estat.

Share on FacebookTweet about this on Twitter

3 Comments

  • Pep Tuson Valls

    La societat del nou estat no ha de caure en el parany de basar-se en millorar la competitivitat de les empreses i del treball. És clar que hem de millorar la nostra eficiència, que és una cosa diferent.
    Ara bé, la competitivitat és una mena de guerra de tots contra tots.
    L’alternativa és una societat basada en la cooperació, l’ajuda mútua, compartir. És una nova cultura que multiplicarà la eficiència i el progrés econòmic i social.
    Aquesta nova cultura s’ha de promoure ja a les escoles, als centres de treball, a l’elaboració dels pressupostos, etc.

  • Joan Tria i Codina

    Totalment d’acord, au, somi i no ens deixem espantar pels atacs que anirem rebent des de l’Estat, fins el dia ú d’octubre.

  • Jesús Mª Martín Ortega

    Quina llàstima que hi hagi tanta gent que no vulgui veure això per l’engany en que viuen. A tota arreu hi han persones bones i dolentes però es mol més fàcil controlar un país mitja o petit que un de gran. Per això no es estrany que el PIB per càpita el lideren països de la nostra mida. Mols hems fem voluntaris i hems la juguem davant d’un Estat que no més fa servir la democràcia quan els afavoreix encara que sigui a costa de fer encara més pobres als febles. L’Estat Espanyol no para de endeutar-se per les seves polítiques erràtiques beneficioses pel seus i ruïnoses per la resta. Parlen de protegir als funcionaris. Protegir-los de qui, si son ells els violents quan han asegurar que no permetran un referèndum democràtic, legal pel mon e il·legal segons ells. Per guanyar uns ens la jugarem, els altres, en benefici dels que aquí vivint només demanem que el dia de les votacions o facin en favor d’una Catalunya independent que segur sera millor per tots.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *