Manifest de la Marxa de Torxes 2015

Manifest de la Marxa de Torxes 2015

El 10 de setembre es llegirà aquest manifest al final del recorregut de la Marxa de Torxes d’enguany.

EL MANIFEST

Hem arribat a l’any 2015. L’11 de setembre del 2015.

Han passat 308 anys des de la primera derrota en la Guerra de Successió; 375 des de l’inici de la Guerra dels Segadors; 76 des del final de la Guerra Civil.

Som un poble acostumat a commemorar derrotes, a sobreviure a totes les dificultats sense albirar un futur millor. Hem estat derrotats periòdicament des de fa segles, però tot i això, som aquí, l’any 2015. 301 anys després de la caiguda de Barcelona davant de les tropes francoespanyoles de Felip V, 375 anys després de la guerra que ens
acabaria escapçant el país al nord, al Rosselló; 76 anys després de la victòria del general Franco i de l’inici de l’intent de l’anorreament de la nostra llengua i cultura. Del darrer intent violent de destruir la cultura obrera, agrària i associativa de la nostra societat.

Érem un poble que vivia tot esperant la següent escomesa, el següent atac, la propera guerra. Érem víctimes propícies, poc avesades a la defensa, amb divisions internes constants i conflictes socials crítics.
Érem un poble que vivia del record d’herois morts, assassinats, exiliats,
marginats… amb el cap del general Moragues, el cadàver del President Companys, de Francesc Layret, de Carrasco i Formiguera i de Salvador Seguí…

Però tot canvia en aquesta vida, i des de fa tres anys hem decidit canviar la Història d’aquest país. Ja no acceptarem ser víctimes de cap imposició; no tolerarem cap humiliació de cap govern espanyol ni cap defecció dels partits catalans que afirmen que… ara sí… la independència és l’única sortida.

Volem construir un Estat Català que millori la vida de tots els seus habitants, que no miri enrere i pensi en derrotes, sinó que busqui en el present les formes d’organitzar una societat clarament més igualitària. Som demòcrates, uns més conservadors, d’altres més d’esquerres, radicals, moderats, laics, catòlics, musulmans, ateus, de Figueres o de l’Hospitalet, ens agrada l’origami, menjar calçots o ballar sevillanes, però res no ens impedeix ser un sol poble ―amb múltiples i riques diferències―; un poble amb capacitats inqüestionables per fer
d’aquesta terra un lloc millor per viure i conviure.

Això, que no és una mostra de candidesa sinó de realisme pragmàtic, social, històric i cultural, només s’assolirà amb la Independència.

Per tant, cridem ben fort: MAI MÉS UNA DERROTA. FEM DEL 27S UN GIR A LA NOSTRA HISTÒRIA!!!
Visca Catalunya lliure!
Visca els Països Catalans lliures!